imprimir | pdf             intranet                                                                                                            

            

El nuevo grado de genética de la UAB

 

La Facultat de Biociències de la Universitat Autònoma de Barcelona ha hecho una gran apuesta de futuro proponiendo siete grados de ciencias de la vida que se iniciaron  el curso 2009-2010. Entre ellos se encuentra el nuevo grado de genética, el primero que se ofrece en España. La relevancia de la ciencia genética y la larga trayectoria de investigación avanzada en genética por numerosos grupos de investigación de la UAB han permitido la creación de este grado. 

Obtén más información sobre el nuevo grado en la siguiente dirección:

 

 

Justificación académico-científica de un grado de genética

La Genética es una ciencia vibrante que está experimentando una acelerada expansión en nuevos conocimientos y desarrollos tecnológicos, y que en palabras de Francis Collins, director del Consorcio Público que secuenció el genoma humano, afectará decisivamente a la biología, la salud y la sociedad. La obtención de la secuencia del genoma humano, así como la de muchos genomas de otras especies, ha cambiado hasta tal punto la práctica de la investigación biológica que denominamos a nuestro tiempo la era de la genómica. Basta una mirada a la prensa generalista para mostrar la importancia que ya tiene la genética en nuestra sociedad.

Este boom de la ciencia genética no tiene un correlato académico en nuestro país, a diferencia de otras Universidades en países con una educación superior más adaptable a las dinámicas de las distintas ramas del conocimiento. El nuevo Real Decreto de titulaciones de grado (Real Decreto 1393/2007), que flexibiliza la oferta de nuevos estudios, es una espléndida oportunidad para que la senda de expansión de la investigación genética disponga de una vertiente académica complementaria que permita una retroalimentación positiva de la investigación y la docencia de la genética, que a su vez impulse la transferencia tecnológica a la industria y a la sociedad. La gran relevancia de la investigación genética es sin duda el más sólido argumento a favor de la creación de un nuevo grado de genética en la Universidad Autónoma de Barcelona.

Se requieren especialistas de genética para la investigación, así como para la comunicación y enseñanza del nuevo conocimiento genético en diferentes instancias. Además, existe una gama cada vez mayor de aplicaciones de la genética y una industria biotecnológica de reciente creación y gran pujanza basada en la genómica y la genética, cuya expectativa es muy prometedora. Conforme se vayan materializando nuevos productos biotecnológicos y fármacos a la carta, todos los nuevos descubrimientos que se están llevando a cabo van a demandar más y más especialistas en genética. En el ámbito español, aunque todavía incipiente, se están creando nuevas compañías relacionadas directamente con la genómica y la genética cuyo peso económico irá en aumento. La industria farmacéutica, biomédica, agroalimentaria, la mejora genética vegetal y animal, los kits de diagnóstico, la genética clínica, la reproducción asistida, la genética forense, etc., son algunos sectores o subsectores donde la demanda de especialistas en genética va a ser mayor.

La Fundación Genoma España, que  tiene como objetivo prioritario impulsar el desarrollo de la investigación y la transferencia tecnológica en Genómica y Proteómica, ha publicado numerosos informes de vigilancia y prospectivas tecnológicas que muestran el valor estratégico del desarrollo de la genómica en la presente era posindustrial. La reciente creación del Ministerio de Ciencia e Innovación español tiene como objetivo principal impulsar en nuestro país un modelo de crecimiento basado en la producción de bienes y servicios de alto valor añadido, en el que el sector Bio desempeña un papel fundamental.

Con motivo de las propuestas de nuevos planes de estudios, la Universidad Autónoma de Barcelona ha organizado un proyecto de consulta y participación del mundo laboral para efectuar una prospección de la evolución de los distintos grupos sectoriales. Una de las conclusiones de los representantes del sector de la industria química, farmaceútica y de la alimentación es que el conocimiento molecular y genético constituyen la base para la investigación y el desarrollo que permitirá la creación de nuevos productos (Informe de conclusiones, Grupo sectorial “Industria Química, Famarcéutica y Alimentación. Aportación de los perfiles profesionales solicitados por el mercado laboral para la elaboración de las nuevas titulaciones dela UAB, UAB Junio 2008).

Desde el punto de vista geográfico, es especialmente relevante nuestra propuesta de crear una nuevo grado de genética en el área de Barcelona, pues de este modo se estaría reforzando la gran apuesta estratégica de transformar Barcelona en un espacio de investigación y desarrollo punteros en el ámbito de la Biomedicina (véase el reciente artículo Catalonia powerhouseNature 454, págs. 248-249, 10 julio 2008); y es en este contexto donde se debe valorar la importancia real de una apuesta de futuro como la que se presenta.

No hay estudios en nuestro país sobre la demanda social de la genética, pero el interés de la genética tanto en el ámbito español como mundial se puede inferir a partir de su presencia constante en los medios de comunicación o de los numerosos libros publicados de divulgación científica que versan sobre la genética. Una búsqueda en Amazon de la palabra genetics da un total de 175882 resultados, un valor que sólo es superado por la palabra biology y evolution (este último término se usa con diferentes acepciones) dentro de los términos que definen disciplinas del ámbito de las biociencias. Igualmente, genetics es una de las palabras más utilizadas en el inglés escrito y hablado entre los términos de las biociencias (http://wordcount.org/querycount.php). Si unimos el interés y atractivo que tendrá un nuevo grado de genética con el hecho de que sea posiblemente la única oferta inicial en España (véase la sección 2.1.4 más adelante), podemos esperar que el grado tendrá una demanda superior a las 80 plazas de nuevo ingreso que se ofertan inicialmente cada año. Así, el grado lo cursarán estudiantes con un alto nivel académico procedentes de todos los rincones del país, promoviéndose así la movilidad, la competencia y las ofertas diferenciadas entre las universidades. Igualmente, la incorporación al mundo laboral de los genéticos podemos presumir, al menos en esta primera fase, que será muy elevada.

Esta propuesta de un grado de genética va además en la misma dirección que parecen seguir los estudiantes a la hora de elegir carreras universitarias en los últimos años. Así, en un reciente estudio de variación del alumnado universitario (véase El País, 6 Junio 2007, pág. 52), se observa que las carreras muy generalistas tienden a perder peso con respecto a la carreras que responden a sectores en expansión, a nuevas necesidades y especialidades, todas ellas con un perfil de carácter más definido. Esta tendencia coincide con el espíritu profesionalizador que, según la declaración de Bolonia, se debe infundir a la formación de grado. Pero esto no quiere decir que el grado que se propone sea una formación especializada de genética en el seno de la biología. El modelo formativo del grado es generalista, interdisciplinar. Para adquirir una sólida formación en genética es imprescindible cursar materias básicas de otras ciencias. La genética, aunque surge dentro de la biología, es ahora notablemente interdisciplinaria. De hecho, se puede afirmar que el grado propuesto presenta una mayor transversalidad con otras ramas del conocimiento que la biología que se enseña actualmente. El nuevo grado incluirá asignaturas o temas de bioética, teoría de redes, gestión empresarial o informática, entre otras, que amplían la oferta existente a día de hoy. Por lo tanto, aunque el grado de genética tiene un perfil más definido profesionalmente que el de Biología, la formación tendrá un carácter esencialmente generalista e interdisciplinar. 

 


 

Valoraciones de los alumnos de 1er curso del grado de genética.

Al final del curso se ha efectuado una encuesta de 20 preguntas a los alumnos. Se quiere conocer su opinión sobre los distintos aspectos del grado que permitan detectar potenciales puntos a mejorar en el grado. Algunas de las respuestas a la pregunta 16 son las que siguen:

 

Pregunta 16:

Què destacaries com el millor d'aquest primer any?

 

•La llibertat que et donen les classes, les pràctiques al laboratori. Però el que sense dubte m’ha motivat més és arribar a un nivell superior de coneixements i a una visió molt més respectuosa del món científic en el que em trobo inmers.
 
•Les assignatures interesants i motivadores.
 
•Els coneixements obtinguts de les diferents assignatures.
 
•La sensació d’estar entre els 60 estudiants privilegiats de tota Espanya que pot fer aquesta carrera per primer cop!
 
•Acadèmicament, els parcials eliminatoris.
 
•"Las prácticas de laboratorio. La posibilidad de mejorar ciertos puntos para futuros estudiantes."
 
•El millor d’aquest primer any és la gran quantitat de coneixements adquirits, uns coneixements de caire científic que em proporcionen una manera molt interessant d’enfrontar-me i comprendre el món que ens envolta. Per altra banda, aquest any m’ha proporcionat les ganes de seguir endinsant-me dins el món de la ciència en general i la genètica en particular.
 
•Aquest any ha estat molt dur per mi. El que més m’ha agradat ha estat el campus en si.
 
•El coneixer la vida de la universitat, la gent, tot en general 
 
•La il·lusió de començar aquesta carrera, de ser de la primera promoció i de veure que, de moment, es compleixen les meves expectatives.
 
•La innovación
 
•Per nosaltres, l’assignatura que més ens ha estimulat de cara al futur és genètica, ja que es correspon amb els nostres gustos, i per tant, ha sigut el millor de l’any.
 
•Me parece justo acotar que lo mejor han sido las materias que hemos visto ya uqe abarcan gran cantidad de areas y son una base solida para los años venideros, a pesar de no haber podido terminar todo el temario en asignaturas como Bioquímica, zoología, genética, biología celular y química.
 
•Les pràctiques de Genètica amb les Drosophiles han estat la cosa més dinàmica i interessant.
 
•El que he aprés.
 
•L’ambient que hi havia a la classe.
 
•Tot el que hem arribat a aprendre i la professionalitat d’alguns professors.
 
•El millor, l’enfocament general del curs. Hem aprés molt d’aspectes generals de biologia que ens serviran com a base per als propers cursos centrats en genètica.
 
•És una nova experiència on hem assolit molts coneixements.
 
•Els coneixements adquirits a les diferents assignatures com a concenptes generals a les diferents assgnatures i les correlaciuons que hem pogut establir entre elles.
 
•Fer per fi allò que ens agrada.
 
•Tot en general ha sigut possitiu.
 
•Els nous amics que he fet, i al haver-me culturitzat un munt.
 

 
¿Per què Genètica?
 

Respuesta de los estudiantes de 1o del curso 2010-2011 a la pregunta:


¿por qué habéis elegido la Genética?

 

  • Estem davant d’una ciència revolucionaria i jo, com a persona interessada en aquesta “revolució”, trobo o “vaig trobar” que la genètica era l’estratègia més bona que podia dur a terme per participar-ne. La genètica és una ciència que ha descobert molt, i a la que li queda molt per descobrir. Les seves aplicacions poden arribar a abarcar molts mons: el món de la medicina, de la farmàcia, de la investigació... 
  • En 3º de la ESO tuve la ocasión de contactar por primera vez con la genética, disciplina que me encantó desde el primer instante. Y a medida que iban pasando los cursos e iba aprendiendo más sobre esta ciencia, me resultaba cada vez más y más interesante. Hasta el punto que decidí que era eso lo que yo quería estudiar y a lo que me quería dedicar...Continué mi búsqueda de una mejor opción para acceder a la genética. Fue entonces cuando encontré la oferta de la UAB, un grado dedicado concreta y específicamente a la genética. Y desde que tomé esta decisión, cada vez estoy más convencida de que fue la más acertada y la mejor de todas. Pienso que nuestra carrera tiene muchísimo futuro y cada vez más, ya que esta disciplina está colonizando muchos campos: medicina, farmacia, agricultura, ganadería, medio ambiente, evolución… Y que estamos en el momento ideal para hacer grandes descubrimientos y avances. 
  • Un dia mentre estava mirant les notes de PAU de l'any anterior vaig veure un grau que encara no sabia ni que existís: genètica. Em va semblar interessant des del primer moment que el vaig veure. De seguida em vaig posar a buscar informació sobre el grau: les assignatures que s'hi feien (de les quals cap em va desagradar, i això ja ho vaig trobar molt bé), la UAB també em va agradar, ja que està a prop de Barcelona  però és molt diferent de si estigués al centre de la ciutat. Però el que més em va agradar va ser les sortides. Quan vaig veure que una sortida era policia científica em vaig emocionar molt. Evidentment m'agradava molt més aquesta opció que la de fer criminologia (una de les meves preferències inicials). Així que vaig anar corrents a veure els meus pares i els hi vaig ensenyar i explicar el grau pel qual m'havia decidit. Els dos ho van trobar molt bé, perquè tot i que al començament el meu pare no li feia gaire gràcia que anés a Barcelona a estudiar, al final es va adonar que per mi seria millor i de seguida va acceptar. 
  • Me informé bastante sobre medicina, pero no tenia pizca de vocación y me daba excesivo respeto el tener que estar tantos años estudiando. Esta carrera me parecía diferente, novedosa, quizás demasiado al sólo tener una generación, pero igualmente atractiva. Así que después de muchas comparaciones y consejos familiares (y posibles salidas), acabé escogiendo esta carrera. Y por ahora estoy satisfecha y orgullosa de mi elección, aunque todavía no llevemos mucho. 
  • Si hi ha una ciència que realment m'appasiona, aquesta és la genètica... Recordo també que al parlar amb metges de que volia fer genètica, es quedavem sorpresos i m'animavem a escollir aquesta carrera, sabien que la genètica era el futur i a més jo volia formar part d'aquest futur. 
  • No sé porqué pero tuve bastante claro que esto era lo que quería estudiar. Me esforcé por obtener una buena calificación en bachillerato y, finalmente, lo conseguí: formar parte de la segunda promoción de estudiantes de genética en España, es algo que realmente me ilusiona. Poder formar una pequeña parte de esta nueva ciencia es algo muy especial. 
  • Al segon trimestre de segon de batxillerat van coincidir dos factors que són, possiblement, els responsables de que sigui aquí: vam començar a estudiar genètica i evolució  a l’assignatura de Biologia, i vaig anar al Saló de l’Ensenyament, a Barcelona, on vaig descobrir que hi havia un grau nou sobre Genètica. Senzillament, era la part de la biologia que més m’agradava i, conseqüentment, em costava molt menys concentrar-me a classe i obtenia millors resultats. La meva família, però, dubtava: que si era un camp molt concret, que si no se sabia si hi hauria feina... però si jo estava segura d’una cosa, era que la genètica és un camp amb molt de futur i cada vegada més possibilitats, i vaig aconseguir fer-los-ho entendre. Sabia que era un petit risc, considerant que seria de la segona promoció, que no sabríem ben bé el que ens esperava, ni durant els estudis ni després, però ràpidament vaig decidir que valia la pena arriscar-se, que ser dels primers en descobrir la genètica en profunditat podria ser molt interessant. Un tema que tinc moltes ganes que comentem a classe és l’ètica de la genètica, fins a quin  punt tenim el dret d’intervenir... tot i estar estudiant genètica, defenso fermament que no és just dissenyar els nostres fills “a la carta”, i m’agradaria discutir-ho per conèixer els diferents arguments i opinions. 
  • Preparé mi solicitud de preinscripción en Medicina creyendo en mis posibilidades y mientras lo hacía descubrí por casualidad que un nuevo grado se impartía en la Universidad Autónoma de Barcelona desde 2009. El título que aparecía en la pantalla de mi ordenador captó mi atención inmediatamente: “Grado en Genética”, decía, y con un clic de ratón me fui a la UAB donde leí con atención todo lo que me tenía que decir sobre estos estudios. No pude evitar sentir una punzada de entusiasmo, una alternativa ilusionante si mi destino no era ser médico. Al fin y al cabo, cuando estudié biología en el pasado, los temas de genética siempre se encontraban entre mis favoritos. 
  • Es sabut per tothom que el material genètic funciona com un manual d’instruccions per als diversos organismes vius. El DNA és allò que un organisme ha de tenir per a poder dur a terme les seves funcions biològiques. És meravellós que a partir d’unes bases i uns nucleòtids es determinin les característiques d’un individu que fins i tot té la capacitat de pensar, estimar i lluitar pel que de veritat vol. És per aquesta raó que he escollit aquest grau. Aquesta va ser la meva decisió, però ara cal que en faci de més concretes, com per exemple la genètica del càncer, de la reproducció  o la teràpia gènica. 
  • En primero de bachillerato fue mi primer contacto con la Genética, cuando en una asignatura oí hablar por primera vez de Mendel y comenzamos con los problemas genéticos. Me encantó. ... Poco después el instituto nos llevó a las puertas abiertas de la Universitat Autònoma de Barcelona. En un principio me dirigía a la charla de la facultad de medicina, ya que también era algo que me gustaba y tenía, bueno, sentía la presión de mis profesores y padres que querían que lo intentara. Pero en un último momento preferí ir a la de la facultad de ciencias y biociencias ya que la información que iba a obtener me podría ser de más interés ya que abarcan más grados. Empezaba a verlo con más claridad, pero el no saber exactamente la nota de corte para el acceso, y ser un grado tan nuevo hacía que dudara. Como no podía quedarme con una sola fuente de información fui también a las puertas abiertas de la Universitat de Barcelona. No me gustó mucho lo que nos explicaron y eso hizo que tuviera más claro las cosas. Continué mirando por internet,y volví a llegar a la misma página. La de la facultad de biociencias y el grado en Genética. Lo miré todo más detenidamente y cada vez me gustaba más. La gente me preguntaba las salidas laborales y no sabía muy bien que decir, así que decidí informarme mejor. Me llamaba la atención el trabajo en el laboratorio y más de investigación. También me interesaba el trabajo de policía científico, y la posibilidad de poder continuar los estudios haciendo medicina forense. Finalmente me decidí por genética. Hice la selectividad y obtuve muy buena puntuación, eso hizo que tuviera mucho más claro que iba a hacer genética ya que suponía que la nota no iba a subir tanto. Hable con mi tutora y me ayudo mucho, pero también me animó a que hiciera medicina. Después de muchos nervios y dudas, puse Genética de primera opción en la preinscripción, cuando salieron los resultados y supe que me habían cogido me alegré muchísimo. 
  • Yo desde que era pequeña he querido estudiar medicina. Siempre que me preguntaban que quería estudiar, siempre decía que quería estudiar medicina. Pero eso cambió cuando llegué al bachillerato. En bachillerato, me empecé a cuestionar todo lo que la medicina implicaba. Y me di cuenta que lo que peor llevaría de medicina sería el trato con el paciente. Y es a partir de ahí que empecé a mirar otras alternativas, porqué lo que realmente me gustaba era la investigación. Pero cuando llegó el momento de decidir qué estudiar, puse en todas las solicitudes medicina antes que cualquier grado. Pero mi nota de corte no era lo suficientemente alta como para entrar a medicina en ningún lugar donde lo había pedido. Pero sí que me aceptaron en genética y en farmacia en mi ciudad. Así que sospesé quedarme cerca de casa o venir aquí. Entonces leí todas las asignaturas y sus guías docentes de genética, y unas más que otras, me gustaron. Y me decidí a venir aquí porqué las salidas se ajustaban más a lo que yo quería. Y ahora, pienso que es posible que la medicina no me hubiese gustado tanto como lo que he visto hasta ahora en genética. 
  • Medicina no era una cosa vocacional, no era allò que volia ser des dels sis anys, medicina em cridava molt l'atenció perquè m'encantava biologia a batxillerat i, semblarà patètic, però el meu prototip de professió era el d'en House, aquell metge enginyós fruit de la imaginació d'un guionista de televisió. Sempre he sabut que els números m'atreien més que les lletres però mai sabia per a què decantar-me. Quan s'apropava l'hora de decidir, quan innumerables piles de papers i d'informació se m'amuntegaven sobre la taula, més desencaixada em veia en cap de totes aquelles carreres. Medicina era el meu repte, de tot el que havia escoltat, era el que més m'agradava i només de pensar-ho, dia a dia n'estava més convençuda. Va arribar un dia, que un professor, al qual li tinc un apreci especial, em va parlar sobre un grau molt actual i implantat aquell mateix any. Davant la meva incertesa, em va aconsellar que em mirés a fons aquest grau. Si, era genètica. Em va sorprendre i alhora alegrar; era una de les primeres opcions, la qual no tenia més pes a la balança de coses que no em convencien que no pas a la balança de les coses positives. Les sortides de la carrera em van acabar de convèncer i això va ser el que em va fer escollir genètica com a “segona opció”. Continuava encegada amb medicina, però genètica, sense saber molt bé el que era en sí, m'inspirava seguretat. 
  • No va ser gens difícil per a mi l’elecció del que volia fer: genètica. La meva fascinació per aquesta branca de la biologia va començar a finals de quart d’ ESO, quan em vaig apuntar a un crèdit variable que feien al meu institut anomenat “Les bases de la Genètica”. El descobriment de Mendel, amb les seves lleis i la complexitat del nostre genoma aparentment tant simple, entre d’altres, van fascinar-me tant, que vaig decidir que el meu futur professional hauria d’anar encarat cap algun lloc on hi aparegués amb freqüència la genètica. Però no va ser fins al batxillerat, quan vaig introduir-me de debò en aquest món, i vaig descobrir realment la meva vocació. ... Els nervis a la selectivitat em van jugar una mala passada i em van fer baixar molt la nota que havia obtingut a batxillerat. Això va provocar que em quedés a poc més d’una dècima de la nota de tall del grau de genètica i no pogués entrar. Això va suposar una gran frustració per mi, ja que des de sempre havia sigut la meva meta. ... I de sobte, quan just portava dues setmanes fent altre carrera, vaig rebre un missatge al mòbil de la Generalitat de Catalunya informant-me de que hi havia una plaça lliure a la carrera de genètica i estava assignada per a mi. En un primer moment no m’ho creia; finalment podia entrar a la carrera que sempre havia volgut fer! Ha sigut una de les millors decisions que he pres a la meva vida. Realment és la meva carrera i, encara que algunes assignatures em costin més que d’altres i hagi tingut entrebancs amb elles, estudio el que m’agrada i al que em vull dedicar professionalment. Queden 4 anys plens de treball on aprendre fascinants secrets sobre la genètica, que segur que seran claus per a decidir el nostre futur professional definitiu. 
  • Realment em vaig adonar que era el que em motivava, fent el meu treball de recerca. El meu treball tractava sobre “La teràpia gènica a dia d’avui”, em vaig centrar en explicar que s’estava fent per intentar tractar les malalties d’avui dia mitjançant la modificació dels gens, i és realment interessant, poder saber que s’està intentant tractar les malalties des de aquest punt de vista, i que cada cop s’avança més, tot i ser molt nou i recent. Però la part interessant va ser l’experimental. La part que més em cridava l’anteció era la de les malalties neurodegeneratives i és en el que em vaig centrar més. Vaig tenir la sort de poder fer la meva part experimental sobre una d’aquestes malalties, l’esclerosi multiple. Es tractaven ratolins amb aquesta malaltia i s’estava aplicant una teràpia gènica sobre ells que era eficient. Vaig disfrutar quan em van dir que la teràpia que s’estava aplicant era eficaç des de feia un temps. Es curaven! Al principi em va costar molt creure que la teòria postulada s’estava complint, s’estava modificant el material genètic, per fer que s’expressés de la forma correcta i així no patir la malaltia. Realment em fascinava. 
  • El camí que m’ha portat fins la carrera de genètica ha es confús, però m’ha servit de molt. Quan estava començant l’Educació Secundària tenia la il•lusió d’acabar dins el cos de la policia científica ja que tot el món de la investigació m’ha apassionat des de sempre. Però va ser a finals de quart d’ESO, quan havíem de triar la branca del batxillerat que volíem seguir, quan van arribar els dubtes. El futur com a policia científica el vaig descartar perquè tinc coneguts que per arribar-hi han hagut de patrullar durant anys, i em van dir que era un camí pesat i difícil. ... La meva gran sorpresa va ser l’aparició d’una nova carrera, que només la feien a la Universitat Autònoma de Barcelona: Genètica. Ens vam voler informar millor sobre què consistia aquella nova carrera i si tenia gaire sortida. Tot i això, com que era una carrera nova, i com a tal no hi havia nota de tall, vaig haver de lluitar de valent per aconseguir una alta qualificació entre batxillerat i selectivitat per tal de no quedar-me a les portes (amb el que m’havia costat decidir-me, m’hagués fet molta ràbia). Finalment, he pogut entrar. Així doncs, sé que em vull dirigir al món de la recerca mèdica de malalties causades pel material genètic, però no sé concretament des de quin punt de vista. 
  • “¿Porqué has elegido esta carrera?” preguntan muchos. ¿Porqué Genética? Mi respuesta puede parecer una utopía para algunos, pero para mí es bien fácil. Me gustaría poder ayudar a la gente, poder colaborar en hallazgos científicos para la cura de enfermedades que todavía están por estudiar, poder resolver, de alguna manera, dolores que afectan al mundo. “¿Y por qué no medicina?” me decían algunos. Me gusta más la investigación que el trato directo con el paciente. Un laboratorio, poder formar parte de un equipo de investigación es mi verdadera vocación. Me fascina el mundo de los genes y poder entender el origen de muchas enfermedades, las mutaciones y la evolución. Según nuestros profesores y compañeros del curso pasado esta carrera promete sólo si nosotros nos comprometemos con ella y definitivamente estoy convencida de que nunca más podré dejar de estudiar, porque es un continuo avance del cual quiero participar y formar parte. 
  • La meva habilitat per les ciències em va portar a fer el Batxillerat científic. Però les meves ganes d’aprendre noves coses sobre la genètica em van portar a fer el meu treball de recerca sobre aquest tema. El vaig titular “Cèl•lules mare: pluripotència” i vaig tocar temes més generals de les cèl•lules mare, com la seva definició, els tipus, els mètodes d’obtenció i les possibilitats terapèutiques. El treball em va servir per aprofundir els meus coneixements en el camp de la investigació científica, assolir una idea general però completa sobre el concepte de cèl•lules mare i donar resposta a les preguntes formulades: “Com és possible que les cèl•lules mare mantinguin la seva capacitat pluripotencial?”, “En la proliferació i/o la diferenciació de les cèl•lules mare intervenen gens i molècules específiques. Quins són aquests i aquestes?” i “Com influeixen els aspectes ètics i legislatius en la investigació de les cèl•lules mare?”. Per acabar el treball i per la part pràctica d’aquest vaig fer una visita al Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), que se situa dins de les instal•lacions del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Aquesta visita em va servir per veure de més a prop la realitat de la investigació científica. Com que durant el Batxillerat no tenia molt clar que faria a la Universitat, vaig optar per treure la millor nota que pogués i després triar sense pressió allò que més m’agradés. Amb el meu 12.08 de nota d’accés podia entrar a gairebé tots els graus i per això vaig triar allò que m’agradava més: Genètica. 
  • Durant segon de batxillerat, ens van portar a la Jornada de portes obertes de l’UAB i em va cridar molt l’atenció la Biologia Ambiental i Genètica.  La Biologia Ambiental,  perquè veia la possibilitat d’iniciar una via per poder acabar fent Biologia Marina, i Genètica, perquè tot i que no m’ho havia plantejat mai, semblava obrir-se un altre petit món per descobrir davant meu tant interessant com la pròpia vida en si mateixa. Les dues carreres em semblaven molt interessants i se’m feia difícil escollir entre una i l’altre. Així, que podem dir que va ser la nota de tall la que va escollir per mi, ja que vaig ordenar ambdós graus de més nota de tall a menys, és a dir, primer Genètica i desprès Biologia Ambiental. Tinc molt d’interès amb la Genètica i en tot el món de ciències. Trobo fascinant, l’organització del cos humà i de com les petites coses, són les més essencials perquè tot funcioni adequadament. Trobo impressionant la relació que establim tots els essers vius i el planeta. 
  • A tercer d’ESO vaig tenir una assignatura (un crèdit variable d’aquells que podies triar quina assignatura fer entre unes quantes que et proposaven) que es deia: La genètica és la clau! Vam començar l’assignatura parlant una mica per sobre de Mendel i els seus descobriments, i va ser un amor a primera vista. Descobrir que llavors genètica no existia com a carrera universitària em va entristir una mica, però encara veia la universitat molt llunyana així que vaig deixar-me de preocupar pel tema. 
  • Ens van donar la llista de totes les carreres possibles que podíem escollir.Va ser llavors quan vaig descobrir el grau de genètica. Realment, no n’havia sentit a parlar mai. Per què haver de fer la carrera de biologia i donar mil tombs per acabar especialitzant-me en genètica, si podia seguir un camí més recte? 
  • Sóc aquí estudiant genètica i si fa 6 mesos m’haguessin dit que el meu futur seria aquí no m’ho hagués pogut imaginar mai. Una autèntica casualitat. Sempre m’han agradat moltes coses, però després d’un intent fallit en el món de l’art vaig decidir decantar-me pel món científic, ja que la biologia m’apassiona des de sempre. Quan vaig fer l’última preinscripció universitària aquest juny passat, vaig triar genètica com opció, en part perquè no sabia ben bé quines sortides tindria, i perquè era una carrera molt nova. I de sobte un dia em truquen dient que m’han acceptat. I aquí estic. Així que tenir l’oportunitat de fer una carrera, i ara que sé de què va aquesta, és el millor que em podia passar. 
  • En segundo plano se encontró genética durante bastante tiempo, hasta que llegaron los últimos días en los que me tocó decidir. Empecé a investigar un poco más sobre las asignaturas y salidas de genética y tuve un gran debate interior sobre mis preferencias, hasta que finalmente me di cuenta de que la genética era un mundo gigantesco y misterioso que parecía llamarme a gritos, y así fue como me sedujo. Dos días antes del cierre de las preferencias universitarias, cambié genética a mi primera opción. Cuando salieron los resultados, pasó algo que aún me hizo desear mucho más estudiar genética, y fue que con mi 10.72 de media, no había conseguido entrar a mi primera opción. En ése momento sucedió eso que nos pasa a los humanos de que, sabes que quieres algo y prácticamente lo tienes así que no le das importancia, pero cuando lo pierdes, lo deseas más que nunca, y así fue. Fue entonces cuando decidí que yo lo que quería era dedicar mi vida a la genética, y en agosto llegó la nueva asignación en la que sí que estaba dentro del curso. Allí empezó mi futuro. 
  • Un cop ja tenia la decisió més o menys clara per Genètica en vaig anar a parlar amb el meu professor de biologia, per conèixer més informació sobre aquesta ciència. Ell em va dir que era una bona opció estudiar genètica ja que era una branca de la biologia de la qual se'n sabia relativament poca cosa, i que estava en expansió, amb la qual cosa m'assegurava un futur ple de reptes. Poder ser una de les primeres persones en estudiar la carrera de Genètica i a més poder contribuir al seu coneixement més profund és una cosa que em motiva molt. Un cop vaig tenir clar què volia estudiar, vaig esforçar-me al màxim en els estudis per poder entrar (perquè la nota d’accés era molt alta i sabia que encara pujaria més). El dia que hi va haver la assignació de carreres va coincidir amb el meu aniversari, i va ser el millor regal que vaig tenir, la veritat. Al cap d'uns dies vaig anar a matricular-me molt decidida, i de moment no m'arrepenteixo gens de la meva decisió. 
  • Pasó algo distinto con la genética: una vez tuve en mente la palabra "genética", no iba haciendo más que aparecer en todos sitios: en noticias, en conferencias... con lo que me di cuenta de lo importante que es y sobre todo, lo importante que será. Además, des de mi primer contacto con el DNA hasta final de bachillerato se me había dado bien la genética y me gustaba, y con lo importante que es, no tenía otra opción. Así que escogí genética en primera opción y por eso estoy aquí. 
  • El motivo por el que estoy estudiando Genética es muy sencillo: la nota obtenida en las pruebas de acceso no fue suficiente para acceder a la carrera deseada. Mi objetivo era entrar a la carrera de Medicina, sin embargo, la Selectividad se interpuso en mis planes. A pesar de esto, no me arrepiento de la alternativa escogida, u obligada por mis resultados académicos, mejor dicho, pues la Genética me parece un área fascinante, en pleno auge y con multitud de salidas profesionales. 
  • La genética no la escogí como primera opción ya que me hubiera gustado entrar en medicina pero la tenía como segunda opción y ahora que estoy aquí me siento muy afortunada de poder haber entrado ya que hoy en día es un campo muy importante y muy estudiado en el que no todo el mundo ha tenido la oportunidad de entrar y con una gran variedad de salidas y un gran futuro. 
  • La idea de fer el grau de genètica em va venir a partir del treball de recerca. Era un treball de les lleis de Mendel, en que s'han de criar mosques i observar certs caràcters, és a dir, el típic treball de recerca de genètica. Així que quan vaig descobrir que hi havia un grau de genètica a la UAB, de seguida vaig decidir que era el que volia fer. Em sembla molt interessant que el complicat funcionament dels organismes es degui bàsicament a unes molècules microscòpiques que anomenem ADN. Es evident que el que més ressalta és la semblança física entre parents, tot i que no està determinat només genèticament, i les malalties hereditàries, però la genètica també inclou molts altres camps, molts dels quals encara queda molt per investigar. Per això a mi m'agradaria poder investigar més aquesta ciència i contribuir a que de mica en mica es puguin anar desxifrant els enigmes que ara per ara som incapaços de desxifrar. Així doncs es pot dir que vaig escollir aquest grau per vocació, i de moment no em penedeixo de la meva elecció. 
  • No hay un motivo exclusivo de mi dedicación hacia esta ciencia. Me llama mucho la atención todo lo referente a las cuestiones éticas que desencadena el mundo de la terapia génica. Una vez descifrado el genoma, ¿podemos hacer lo que queramos con él? ¿Qué es moralmente lícito y qué no lo es? ¿Quién lo decide? Creo que los avances en genética serán los que más revuelo causarán en la opinión pública y el análisis de esta problemática me parece algo apasionante. Finalmente, el hecho de que el grado de Genética como tal solo se esté dando en la Universidad Autónoma de Barcelona en toda España y que forme parte de la segunda generación de sus alumnos hace que me sienta afortunada y me tranquiliza a la hora de pensar en las puertas que se me abrirán profesionalmente en un futuro. 
  • Tot el tema que envolta la genètica sempre m’ha agradat molt. Des de l’estudi del genoma humà fins a aliments transgènics. Penso que el futur de la ciència està tot basat en la genètica i que encara queda molt per descobrir. La genètica es la base de tot, si la coneixem, podrem estendre-la a totes les branques de la ciència i a diferents aplicacions útils i diferents. Aquesta és la meva motivació: estic estudiant una carrera que està en desenvolupament continu i que és la base de totes les altres ciències, és el futur. 
  • A mi des de petit ma interessat la ciència, tant la vessant tecnològica com la biològica. A l’hora de començar el batxillerat em vaig decantar per la part biològica de la ciència. La carrera de genètica em va cridar l’atenció de seguida, vaig veure que era un camp en expansió i que hi havia molt poc especialistes en aquesta branca del coneixement biològic. Amb el temps d’anar mirant informació sobre aquest grau cada cop m’agradava més, i cada cop estava més convençut de que era la direcció que volia que prengués la meva vida. Així que vaig dedicar tots els esforços possibles per entrar a genètica, i aquí estic. Així, al ser un mercat emergent i ple de possibilitats fa mes il•lusió dedicar-se als estudis, veient el nou mon que sens obre davant nostre. 
  • Desde siempre he querido dedicarme a investigar. Ya de muy pequeña (aunque por entonces quería ser arqueóloga) tenía un gran afán por los descubrimientos, un montón de preguntas y ansia de respuestas. Escogí el grado de genética porque era el que mejor puntuación sacó en mi particular método de selección, o sea que era el grado en dónde posiblemente trataría los temas y las asignaturas que más me interesaban. Por supuesto, además del hecho de aprender cosas que me atraigan, también tuve en cuenta que tuviera salidas laborales relacionadas con la investigación y la medicina. 
  • La meva primera, segona i tercera opció de les diferents preferències que s’havien d’escollir van ser Medicina, a diferents universitats (públiques), perquè no fos dit que no ho vaig intentar. Així que quan vaig posar Genètica no va ser perquè m’agradés en especial, no em cridava molt l’atenció però tampoc em desagradava. Suposo que al ser tant nova tampoc havia sentit mai a parlar d’aquest grau i per tant no el coneixia. Quan vaig saber que hi havia entrat vaig pensar que segurament no seria la meva carrera definitiva, sinó que faria el primer curs per provar-ho, però de moment m’està agradant bastant i no tinc intensió de canviar-me. 
  • Amb seguretat que d’aquí cinc o deu anys vull estar graduada i treballant amb quelcom relacionat amb la genètica. Potser es somiar massa, però treballar en algun laboratori de recerca, o fent estudis sobre qualsevol cosa relacionada amb l’evolució i la biodiversitat seria fantàstic. Desprès d’aquesta última frase no costa de veure que sóc una gran fan de Darwin, i espero poder arribar a saber-ne molt més sobre ell i els seus estudis. Per tant, com ja has pogut llegir, un dels camps de la genètica que m’atrau més és l’evolució i la biodiversitat, i per ser una mica menys originals, la medicina. Treballar en qualsevol d’aquests dos àmbits (i segur que en molts més) em faria realment estar orgullosa de mi mateixa, i podria dir amb seguretat que he arribat allà on jo volia. 
  • Llevo toda la vida planteándome qué quiero ser de mayor y paradójicamente todavía no sé muy bien por qué elegí Genética. Todo lo me gustaba era muy distinto y quería hacerlo todo. Pensé argumentos a favor como que es una rama emergente y con bastante futuro profesional, con pocos especialistas y variedad de salidas profesionales. Y en contra que es una carrera nueva y con poca experiencia. Aunque parece una historia muy racional y poco impulsiva creo que la elección final de elegir Genética en primera opción fue totalmente un acto impulsivo y del cual de momento no me arrepiento.

 

 


 

Inicio | La ciencia Genética | Conceptos básicos | Guía docente | I: Introducción | II: Mendelismo | III: Recombinación | IV: Genética Cuantitativa | V: DNA y mutación | VI: Genética Poblaciones | Seminarios | Prácticas | Aula permanente | Trabajos estudiantes | Evaluación continua | Tutoría | Glosario | Frases y citas | Enlaces de interés | Noticiario genética | Buzón de sugerencias | 





Curso de Genética - Grado Genética de la UAB
Plataforma Web 2.0 para la docencia universitaria
Prof. Antonio Barbadilla